Cants florentins

La majoria de les paraules se les emporta el vent, però aquestes no, perquè cada lletra està encaixada a una altra, com blocs de pedres gegants units entre si, formant un dels murs del Coliseu. I està clar que si una lletra falla, la resta cauen; de tal manera que cadascuna té una vital importància i un significat compost per records d’un viatge tan intens com emocionant, en el que he pogut reflectir les meves memòries en forma de poesies, ja que no hi ha altra millor manera d'expressar-se si no és amb la literatura. Unit amb una Itàlia salvatge i clàssica, he pogut desenvolupar els meus sentiments i envoltar-los de la tinta amb la qual vaig escriure sobre el fràgil paper d’una llibreta vermella. I si els meus cants són florentins, és perquè no hi ha major representació sociocultural italiana que la que no sigui l'experiència d’haver recorregut els carrers de Florència i d’haver vist amb els ulls ben oberts les meravelles i misteris que guarda la ciutat.