IVI

El temps passa i mentre llegeixes aquest petit text els segons se t'escapen entre les mans. Tot allò que mires amb els teus ulls algun dia desapareixerà o fins i tot, quan et donis la volta ja haurà deixat d'existir. Perdem tant de temps pensant en com pujar cada esglaó que quan ho aconseguim ens oblidem de gaudir d'aquell fragment de vida. Al nostre cap només s'hi passeja aquell mot que es situa dalt de les escales, el nostre objectiu. I ensopeguem i tornem a pujar cada vegada més de pressa. No podem perdre temps en el camí, pensem. I què irònic sembla dir això, quan de fet, dalt de l'escala és quan ens permetem el luxe de perdre aquell temps tan nostre. Temps que hem anat deixant enrere i que quan ja l'hem perdut volem recuperar. Gaudeix perdent el temps, només així entendràs que el temps més perdut és el més valuós. Intueixo que estàs llegint la contraportada precisament per estalviar temps i no llegir un llibre que no t'animi a seguir. Aquest llibre et farà perdre temps, de fet et serà impossible llegir-lo si tens pressa. Benvingut i benvinguda on el temps no marca la lectura. Em dic Ivi i sóc la culpable de tot aquest enrenou.